LES TIC A L’EDUCACIÓ INFANTIL: Organització i gestió de recursos TIC i programari i recursos didàctics. (Capítols 4 i 5)
L’actitud dels mestres vers les TIC ajudarà molt el claustre a implantar el projecte informàtic, ja que només amb una actitud oberta podrem valorar les possibilitats educatives que tenen les tecnologies de la informació i la comunicació, quant a preparació de material i quant a recursos educatius per fer a l’aula amb els nens i nenes. Els mestres hem de considerar les TIC una eina més per fer servir en la nostra feina diària a la classe.
L’equip directiu, el coordinador, la comissió d’informàtica i el claustre són els que han d’impulsar el projecte TIC de l’escola i portar-lo endavant.
Disposar d’una bona dotació en maquinari és molt important quan parlem de les Tic a l’escola.
En aquests moments s’hauria de poder comptar amb l’equipament que descrivim a continuació: cablatge de l’escola (des de totes les classes i sales de l’escola hi hauria d’haver connexió a la xarxa del centre i a Internet,...), aula d’ordinadors, ordinadors a l’aula, perifèrics (impressores i escàners), canó de projecció, càmera de fotos, càmera de vídeo i pantalles tàctils a la llar d’infants.
En la incorporació de les TIC a l’escola i a les aules és important poder definir quin espai i quin temps ens ocupen. Per tal de tenir una adequada distribució i organització de l’espai i el temps a les aules d’educació infantil se segueixen criteris psicològics, físics, didàctics, pedagògics i sociològics.

Personalment, m’agradaria ressaltar una sèrie d’adreces web que m’han resultat molt interessants després d’haver-les consultades totes les que al capítol 5 d’aquest llibre de lectura de LES TIC A L’EDUCACIÓ INFANTIL ens mostra.
v www.xtec.cat

v www.edu365.cat

v http://www.educalia.org

Y moltes altres també nombrades al llibre son molt interessants per a ser consultades.

Quant al tema 5 d’aquest llibre, del programari i recursos didàctics, cal anomenar que s’ha de intentar fer un llistat del programari més habitual que s’utilitza a educació infantil. Es pot començar per el processador de text, programa de dibuix, programa de presentació, “clic” i “JClic”, programes de tractament d’imatge, programes d’enregistrament de so,...
Hi ha molts més recursos educatius interessantíssims que treballen les tres àrees del currículum d’Infantil.
La clau és introduir la revolució tecnològica a les aules, crear aules d’infantil amb Tic integrades: pissarres digitals, ordinadors, equipaments audiovisuals,... i això no vol pas dir que ens oblidem de la pissarra de guix, del treball sobre el paper, de l’ús dels llibres, del joc simbòlic,... o que a partir d’ara les aules han de ser un espai macrotecnificat. Però no n’hi ha prou a tenir molts recursos tecnològics a les aules, sinó que el que cal és fer-ne un ús educatiu. És important no oblidar quin paper tenim assignat com a entitat educativa dins la societat, quins són els nostres objectius com a escola, com podem incidir i millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge que realitzen els infants,...

Aquest capítol m’ha fet reflexionar molt (per exemple sobre idees equivocades que jo tenia com que els nens petits no poden utilitzar certs programes,…) i m’ha ensenyat moltes coses noves ja que m’ha mostrat la gran utilitat que tenen la llista de programes nombrats al llibre. M’he conscienciat també de l’idea de que Les noves tecnologies ofereixen una escola més oberta.
Moltes pàgines que el llibre m’ha proporcionat tenen com a finalitat oferir recursos a altres mestres i d’aquesta manera es treballa d’una manera més solidaria i compartint tots el que pensen que pot ajudar a altres mestres.
Pensa que aquest llibre ens ha proporcionat moltes pàgines web a més de molts recursos interessants que ens ajudaran a treballar les noves tecnologies amb els nens d’Infantil ja que ens proporcionen moltes activitats adequades als nens d’aquetes edats.

REAL DECRET 1630/2006, de 29 de Desembre, per el que se estableixen les ensenyances mínimes del segon cicle de Educació Infantil.
Les Tic han de ser tractades des de l’escola no només com un recurs que s’ha de tenir en compte, sinó com una competència bàsica més que s’ha de treballar; i el desenvolupament d’aquesta competència bàsica afecta el currículum de totes les àrees dels centres educatius i la manera d’ensenyar i preparar la tasca docent.
Cada escola dons, davant d’aquestes competències bàsiques, hauria de poder repensar-les, adaptar-les i seqüenciar-les a la seva realitat educativa per tal que puguin ser realment útils i efectives, i que signifiquen de debò l’entrada dels centres educatius en aquesta societat de l’educació.
En el Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, per el qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle de Educació Infantil, s’estableixen els continguts per al segon cicle d’Educació Infantil al voltant de tres àrees curricular: Coneixement d'un mateix i autonomia personal, Coneixement de l'entorn i Comunicació i representació.
Les tres àrees deuen treballar-se de manera conjunta e integrada.
Quant a l’àrea de comunicació i representació, cal dir que pretén també millorar les relacions entre el xiquet i el medi.
El llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació presents en la vida infantil, requereixen un tractament educatiu que, a partir del us apropiat, inicie als xiquets i a les xiquetes en la comprensió dels missatges audiovisuals i en la seua utilització adequada.
Cal nombrar dels continguts d’aquesta àrea el bloc dos que fa referència al llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació. Ací es parla de la iniciació en el us d’instruments tecnològics com l’ordinador, càmera o reproductors de so e imatge, com a elements de comunicació. També del apropament a produccions audiovisuals com pel·lícules, dibuixos animats o videojocs i la valoració crítica dels seus continguts i de la seua estètica. Distinció progressiva entre la realitat i la representació audiovisual i la toma progressiva de consciencia de la necessitat d’un us moderat dels mitjos audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Personalment estic en total acord amb la idea de desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió com a un dels objectius que cal desenvolupar en l’educació Infantil ja que la primordial finalitat de l’educació Infantil es la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social e intel·lectual dels nens i de les nenes. Però també pensa que en el decret, la informació que se’ns aporta no es del tot completa a més, quant al llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació, crec que ens poden aportar molts més recursos que els nombrats al Decret.

LES TIC A L’EDUCACIÓ INFANTIL: Introducció, les TIC a l’escola i aportacions de les TIC a l’educació Infantil. (Capítols 1 i 2)
Aquestos dos primers capítols del llibre de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana tracten de facilitar-nos una visió global de com introduïm el tractament de les Tic a l’escola i, en concret les aportacions de les Tic a l’educació Infantil que es, realment, el que ens interessa.

Esta clar que hi ha una gran revolució digital que se esta donant a partir de fa ja uns anys i que esta donant lloc a l’actual societat de la informació. Açò fa que es modifique de manera important la nostra societat implicant-hi tothom. Per això hem d’adaptar-nos a aquesta nova realitat per a adequar-nos als canvis.
Aquest nou marc social fa que els nens i les nenes que arriben a l’escola formin part ja d’aquest mon digital i l’utilitzen de manera activa, cosa que fa uns anys, no passava. Però també tenim que tindre present que hi haurà nens que en sabran més que altres i tenim que conscienciar-los de que tenen que treballar ajudant-se uns als altres.
Estic en total acord en el que ens diu Joan Majó: l’escola ha de donar noves respostes a aquest entorn canviant i alhora ha de fer servir el seu esperit crític per valorar-ne l’ impacte i les repercussions que té. Per tant, l’activitat docent deu de poder ajudar als alumnes a créixer dins d’un esperit constructiu. El dia a dia, per tant, ens ha demostrat que les Tic son presents cada dia més a l’escola.
Amb tot açò, cal dir que la major estimulació que es pot oferir a un infant no és la més complexa i elaborada, sinó aquella que s’adapta millor al moment maduratiu de l’ infant i que a més l’ajuda a evolucionar.
Cal nombrar que les Tic (en el PCC) poden treballar les tres àrees curriculars de l’etapa: descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn natural i social i intercomunicació i llenguatge (llenguatge verbal, matemàtic, musical, plàstic)
El paper del mestre es que ha d’ajudar als alumnes a “aprendre a aprendre” i promoure el desenvolupament cognitiu i personal d’aquestos per tal que els nens construeixquen el seu propi coneixement. Els nens apleguen a l’escola amb molts coneixements previs, i el mestre ha de ser capaç d’organitzar-los per a que es converteixquen en aprenentatges estructurats i significatius.
La introducció de les noves tecnologies a l’escola i a l’aula comporta la reorganització de l’espai i del temps escolar i, al mateix temps, comporta canvis en la metodologia.
Aquest segon capítol del llibre m’ha fet reflexionar sobre la idea de que les Tic contribueixen en molts altres aspectes de l’aprenentatge, no sols en el fet de saber com funciona una càmera de vídeo, o com podem cercar informació en Internet,...
Per tot açò, considera que les Tic son un recurs més dins de l’aula. A més a més, és molt important que en la introducció de les noves tecnologies a infantil reflexionem sobre quins recursos són els que realment necessitem per tal de fer activitats significatives i amb utilitat per als alumnes.

Per finalitzar m’agradaria matissar que personalment crec que el vocabulari que els autors d’aquest llibre utilitzen es un poc massa senzill per al nivell de persones universitàries o per a funcionaris, però pensa que utilitza aquest repertori per a facilitar-nos la feina i d’aquesta manera, que entenguem millor el que ens volen transmetre.