Jessi

LES TIC A L’EDUCACIÓ INFANTIL: Introducció, les TIC a l’escola i aportacions de les TIC a l’educació Infantil. (Capítols 1 i 2)
Aquestos dos primers capítols del llibre de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana tracten de facilitar-nos una visió global de com introduïm el tractament de les Tic a l’escola i, en concret les aportacions de les Tic a l’educació Infantil que es, realment, el que ens interessa.

Esta clar que hi ha una gran revolució digital que se esta donant a partir de fa ja uns anys i que esta donant lloc a l’actual societat de la informació. Açò fa que es modifique de manera important la nostra societat implicant-hi tothom. Per això hem d’adaptar-nos a aquesta nova realitat per a adequar-nos als canvis.
Aquest nou marc social fa que els nens i les nenes que arriben a l’escola formin part ja d’aquest mon digital i l’utilitzen de manera activa, cosa que fa uns anys, no passava. Però també tenim que tindre present que hi haurà nens que en sabran més que altres i tenim que conscienciar-los de que tenen que treballar ajudant-se uns als altres.
Estic en total acord en el que ens diu Joan Majó: l’escola ha de donar noves respostes a aquest entorn canviant i alhora ha de fer servir el seu esperit crític per valorar-ne l’ impacte i les repercussions que té. Per tant, l’activitat docent deu de poder ajudar als alumnes a créixer dins d’un esperit constructiu. El dia a dia, per tant, ens ha demostrat que les Tic son presents cada dia més a l’escola.
Amb tot açò, cal dir que la major estimulació que es pot oferir a un infant no és la més complexa i elaborada, sinó aquella que s’adapta millor al moment maduratiu de l’ infant i que a més l’ajuda a evolucionar.
Cal nombrar que les Tic (en el PCC) poden treballar les tres àrees curriculars de l’etapa: descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn natural i social i intercomunicació i llenguatge (llenguatge verbal, matemàtic, musical, plàstic)
El paper del mestre es que ha d’ajudar als alumnes a “aprendre a aprendre” i promoure el desenvolupament cognitiu i personal d’aquestos per tal que els nens construeixquen el seu propi coneixement. Els nens apleguen a l’escola amb molts coneixements previs, i el mestre ha de ser capaç d’organitzar-los per a que es converteixquen en aprenentatges estructurats i significatius.
La introducció de les noves tecnologies a l’escola i a l’aula comporta la reorganització de l’espai i del temps escolar i, al mateix temps, comporta canvis en la metodologia.
Aquest segon capítol del llibre m’ha fet reflexionar sobre la idea de que les Tic contribueixen en molts altres aspectes de l’aprenentatge, no sols en el fet de saber com funciona una càmera de vídeo, o com podem cercar informació en Internet,...
Per tot açò, considera que les Tic son un recurs més dins de l’aula. A més a més, és molt important que en la introducció de les noves tecnologies a infantil reflexionem sobre quins recursos són els que realment necessitem per tal de fer activitats significatives i amb utilitat per als alumnes.

Per finalitzar m’agradaria matissar que personalment crec que el vocabulari que els autors d’aquest llibre utilitzen es un poc massa senzill per al nivell de persones universitàries o per a funcionaris, però pensa que utilitza aquest repertori per a facilitar-nos la feina i d’aquesta manera, que entenguem millor el que ens volen transmetre.